Calotxi calí (3)

• 
  
  -Què et fa tanta gràcia?

La mare havia tornat en aquell moment i em mirava enfadada. Gairebé no la reconeixia. S’havia encongit i semblava deu anys més gran. Li tremolaven les mans i jo sabia que era per l’esforç de no abraçar-me, per l’esforç de mantenir aquella acritud que no feia gens per ella. Sabia que m’havia trobat a faltar. N’estava convençuda. Però per què tanta ràbia. No ho podia entendre. 

- Has de marxar, no et pots quedar. 

- Mama...

 

Li volia dir que el Javi era bona gent i que ens estimàvem molt. Que treballava en un parvulari i que feia un programa de ràdio i que estava embarassada i ... 

- No hauries d’haver vingut. 

- I per què, mama? He vingut a enterrar el meu papa. 

-  El teu papa? El vas deixar tirat, com un gos. Et vas estimar més anar-te’n amb el gatxó! 

- L’estimo. No ho vau voler entendre! 

- Ens vas deixar, te’n vas anar! 

- No, dai. Em vau fer fora. 

- Tenia una pena tan gran... 

- ... 

- ... 

- No em perdonaràs, ni ara que t’has quedat sola?

- ... 

- Era en Ramon, no, el que trucava a la porta?

-  I per què no ha entrat?

- No et vol veure. 

- Però per què? Per què tanta complicació? 

- Tu ho has volgut així. 

- No.

- El teu papa s’ha mort de pena i tu tens la culpa!

-  Això és el que penses?

- ... 

- El dada s’ha mort d’una embòlia i jo no hi tinc res a veure.

M’aixeco i surto fora, al carrer. Necessito respirar.

********

Demà és vuit d’abril, un dia molt especial perquè és el nostre dia, el Dia Internacional del Poble Gitano. L’oncle Joan està aquí per explicar-nos millor què celebrem. 

- Hola, oncle Joan, benvingut a Calotxí. 

- Gràcies, Maria. 

- I demà, què celebrem? 

- Un vuit d’abril de 1971. Aquest dia, gitanos de molts països diferents es van trobar a Londres i van decidir, entre altres coses, que la bandera blava i verda, amb la roda de carro vermella enmig fos la bandera oficial del poble gitano. També van decidir recuperar el Romanó, la llengua dels gitanos, perquè així ens poguéssim entendre tots, fóssim on fóssim, perquè el poble gitano està repartit per tot el món, no té fronteres. 

- I que farem des de l’associació per celebrar aquest dia ? 

- Volem intentar per primer cop fer el mateix que fan altres gitanos al món: anar a la vora del riu i llençar pètals de flors en record dels nostres avantpassats que van patir moltes injustícies. Després, torrarem carn i dinarem plegats.

- I una mica de sarao, oncle? 

- També. Això va incorporat al xassís... 

- Gràcies oncle Joan per explicar-nos tota aquesta part d’història que molts no sabíem. 

- Gràcies a tu, Maria, per aquest programa tan bambaní!

Ja ho sabeu ,roms i romís, un record per al nostre passat i un dinar pel nostre present, tots junts, demà, vuit d’abril, Dia del Poble Gitano.