diumenge, 14 de novembre del 2010

Desolada. Enyora una absència.
Desolada. Enyora l'enyor.
Desolada. Enyora. Què?
El seu propi cor.
Publicat per a

1 comentari:

rosa ha dit...

És tan angost el camí

20 de novembre del 2010, a les 21:56

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)