diumenge, 14 de novembre del 2010

Aquest és l'Inici
d'un camí sense retorn.
Angost, trist, inquietant.
No cal dir gaire res.
Només agafar-li la mà.
Els seus ulls em somriuen,
els meus, no poden plorar.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)