La funàmbula vol travessar la soga oscil·lant.

Vuit passos separen realitat de fantasia.

A sota, l'esvoranc del no-res.

S'aferra al pal llarg, pesant.Comença. 

Un, dos, tres... Ensopega.

No passa res. Continua. Quatre, cinc.

Sis. Vacil·la. La corda es destensa.

Fa un altre pas.

Set. La cama li penja suspesa a l'aire.

Retrocedeix.

Set. "No puc més", pensa.

Vuit. Es desequilibra i cau.