dimarts, 7 de desembre del 2010
III. Desconcert
És el moment d'hora baixa.
Blau, malva, turquesa i grafit.
La calma arriba amb el capvespre.
El temps es desfila atordit.
Però, diga'm -pregunta- com va?
Ara es fa de dia o de nit?
Però, diga'm -pregunta - com és?
Anem cap al vespre, li dic.
Hi ha núvols de pluja que suren.
La fosca els cobrirà aviat.
Segur que encara romanen
després, fins i tot, demà.
Però, diga'm - pregunta- com va?
Ara es fa de dia o de nit?
Però diga'm - pregunta - com és?
Anem cap al vespre, li dic.
Trànsit de llum a miratge.
Trànsit de vigília a son.
Confusa la ment circula.
Certa és l'ombra i el cos.
Però, diga'm - pregunta - com va?
Ara es fa de dia o de nit?
Però, diga'm - pregunta - com és?
Anem cap al vespre, li dic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada