La dona va entrar a la dutxa. En obrir l'aixeta es va trobar que l'aigua, enlloc de caure, pujava cap amunt com una serp. "Vaja, ja s'ha tornat a espatllar el centre de gravetat", va pensar. Resignada va sortir de la dutxa. Ho tornaria a provar més tard.
L'alcade, desesperat davant de tanta sequera, va convocar els veïns a l'hort de l'Emília. S'imaginà que si ploraven tots alhora encara podrien salvar la darrera tomatera que els quedava. No va caure en què les llàgrimes són salades. Pobra tomatera, va quedar ben rostida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada