PARAULES

Bon Sant Jordi! 

Per la llengua, la terra i la llibertat.

De paraules poques, 

les justes per dibuixar

la fina línia continua

horitzo de dos blaus amants.

De paraules poques,

senzilles, curulles de pa.

Escletxes de llum que traspuen 

l'essència tranquil·la dels cants.

He vist

He vist la lluna

quasi plena

vermella

roent

sorgint de l'horitzó

cel i mar 

sadollats

No hi ha més

No cal més

He vist

la Maria cridar

que té més de mil anys.

 Ella fa temps que no veu

la lluna de foc

i viu

He vist

la lluna sorgir

de les entranyes del mar

i he volgut pensar

que tu també

l'estaves mirant

La Maria

tancada al geriatric

amb un codi secret

segur que no l'ha vist

i tampoc li explico

perquè no m'entendria

Llavors

per què tu

que vius al món

passes de llarg

sense mirar

sense sentir

sense veure?

Variacions

La dona va entrar a la dutxa. En obrir l'aixeta es va trobar que l'aigua,  enlloc de caure, pujava cap amunt com una serp. "Vaja, ja s'ha tornat a espatllar el centre de gravetat", va pensar. Resignada va sortir de la dutxa. Ho tornaria a provar més tard.

L'alcade, desesperat davant de tanta sequera, va convocar els veïns a l'hort de l'Emília. S'imaginà que si ploraven tots alhora encara podrien salvar la darrera tomatera que els quedava. No va caure en què les llàgrimes són salades. Pobra tomatera, va quedar ben rostida.